(Miquel Durán i Tortajada)

Va nàixer a la ciutat de Valéncia el 20 d'agost de 1883, de la que pendre el nom per al seu pseudònim literari "Miquel Durán de València".

Destacat periodista, editor, poeta i dramaturg, va ser dels fundadors de València Nova i dels que la van convertir en Centre Regional Valencià, de l'Assemblea Regionalista Valenciana (1907), i de la Joventut Regionalista Valenciana (1907)..

Va a ser també fundador i director en 1906-1909 dels primers periòdics polítics valencianistes, correctament escrits en la nostra llengua, València Nova, Lo Crit de la Patria, el semanari Renaiximent, i colabora amb les revistes València (1913-1914) i Pàtria Nova (1915 - 1923).

Igualment contribuí a fundar la primera Joventut Valencianista (1908) i a donar al moviment literari contingut polític, revifan-lo després de molts anys de viure es-mortuit i reclós i bastardejat al Rat.

Donà conferències de propaganda a la Universitat, a l'Ateneu Científic, al Rat, al Centre Regional Valencià i altres societats.

En 1906 li fou otorgada la Flor natural en els Jocs Florals celebrats a la Llotja, únic premi de poesía i literari de la festa, per el seu poema "Maig llevantí" i "Paraules de consol" la Flor Natural dels Jocs Florals de Badalona el 1910.

En els Jocs Florals de Lo Rat-Penat de 1913, regenerats, li donaren la Flor Natural per "El poema de Maria, la bella hortolana" i, en 1914, l'Englantina d'Or a la millor poesia per "Himne de Pàtria i Amor".

En 1910 es traslladà a Sabadell i a Barcelona, on va viure durant vint anys, amb un intermedi d'exili, a París, per causes polítiques (1919-1920). Allà va portar a cap la fundació i direcció de "El diari de Sabadell (1910-1916) i "La publicitat" (1920-1921) i col·labora a diverses publicacions, "El mercantil valenciano", "Las Provincias", "València nova", "Renaiximent", "Taula de lletres valencianes", " El Sol", etc.

A 1930 va tornar a València on publicà la revista "la República de les lletres" (1934-1936), revista de literatura, art i política.

Durant la guerra civil treballa en defensa de la causa republicana i de les llibertats nacionals, vinculat al grup valencianista de l'AIDC (Aliança d'Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura). Acabada la guerra, fou cessat en el càrrec que ocupava a l'Arxiu Municipal de la Ciutat i eliminat de la professió periodística per la seua condició de vençut ("depurat").

Va morir el 28 de novembre de 1947 a València, desprès de anys de suportar la repressió i altres dificultats.

La seua obra poètica està recollida, almenys parcialment, en els llibres "Cordes vibrants" (1910), "Himnes i poemes" (1916), "Cançons valencianes" ( 1929) i "Guerra, victòria, demá" (1938).

En el camp de l'assaig fou autor de, "De literatura valenciana" (1911), "El Centre de Cultura Valenciana" (1915), "La personalitat valenciana en el Museu Històric de la ciutat" (1935), "Catalunya té raó" (1934), "Teodor Llorente" ( 1936), etc.

Per al teatre va escriure "Titelles", "València" (1922), "L'amor i els lladres" (1926), "El lliri blau", "Parents, amics i coneguts" (1930), "Un home de sort" (1932) , "Paradís sis, tercer pis" (1934) i altres.

Va traduir al valencià les novel·les de Vicente Blasco Ibáñez "Flor de maig" (1926), "La barraca" (1927 y 1931) y "A l'ombra dels taronjers" (inédita).

~